Guia per a Pares “El divorci i els fills”

La separació i el divorci són causa d’un impacte emocional en els pares I en els fills. Implica canvis importants de convivència i forma de vida. La manera de portar-ho a terme, d’informar els fills i la bona conducta dels adults, pot ajudar els fills a saber portar la situació i ajudar-los a elaborar el canvi de vida. Un bon enfocament per part dels pares pot evitar que apareguin problemes psicològics.

Està demostrat que la repercussió en els fills depèn principalment de la manera d’enfocar-ho per part dels pares, també dels avis i de la resta de l’entorn familiar.

Consells bàsics:

Quan informar els fills?

Des d’un principi, tan aviat com els pares hagin pres la decisió i tinguin clar el procediment que seguiran.

Abans que sigui un fet legal i un dels pares deixi la llar. Fer-ho durant un dia en què es disposi de temps per dialogar tranquil·lament, per exemple, el cap de setmana.

Qui?

Ambdós membres de la parella. Millor si pot ser junts.

Com?

• Hem de parlar de forma tranquil·la i clara, sense dramatitzar.
• S’ha d’explicar la decisió de què a partir d’ara la vida familiar serà diferent. Que els pares no seran una parella que viu junta. Que a partir d’ara cada el pare i la mare tindran les seves pròpies vivendes.
• Explicar, sense dramatitzar, com serà la nova convivència amb cadascun dels pares.
• Explicar que com a pare i com a mare no canviarà res, que ells segueixen estimant-los igual i que es veuran amb freqüència, segons l’organització familiar.
• Insistir en què ells no són responsables, de cap de les maneres, de la decisió dels pares. – Que és un tema d’adults.
• Permetre que plantegin preguntes i respectar la reacció de cada fill.
• Adaptar les paraules a l’edat. Si hi ha germans de diferents edats, parlar primer amb els més grans.
• És important comentar-ho, inclús, amb els més petits. En totes les edats els fills necessiten paraules dels pares per entendre el que està passant a la família.
• Explicar el motiu de la ruptura de forma simple. No és necessari, en un primer moment, donar detalls ni explicacions. Amb el temps i el creixement dels fills, s’aniran explicant les circumstàncies i sempre pot quedar una part de la vida dels adults que no es vulgui comentar als fills.
• Els temes econòmics i legals no interessen als fills. Solen ser el motiu de conflictes i d’enfrontaments entre famílies. Els fills han d’estar-ne al marge i, sobretot, no sentir-se culpables.
• Se’ls hi ha de donar atenció en tot moment, permetre que preguntin i s’han d’escoltar les seves queixes.
• Els nens petits no entenen el que està succeint. Són especialment vulnerables a les discussions, a la tensió i a la violència. No s’ha de disctuir el seu davant, sobretot, no implicar-los en les discussions dels pares. Els nens petits no poden prendre part per un o per l’altre, ni entendre més a un que a l’altre. Són els seus pares i per a ells, que estiguin separats, no canvia el vincle afectiu.
• Els nens necessiten ambdós membres de la parella, cadascun amb les seves qualitats i les seves dificultats, tal com són.
• No toleren que es parli malament dels seus pares tot i que, a vegades, ells mateixos critiquin o es contradiguin.
• Sempre s’ha de mantenir els fills al marge dels conflictes baralles i discussions.

Què passa després del divorci?

Assegurar que es compleixen els acords del conveni. S’ha d’estar ben organitzats per a què els nens sàpiguen on han d’estar cada dia de la setmana i durant les vacances.

• No ser rígids. Sempre hi haurà una excepció, una festa o una circumstància que pot provocar algun canvi.
• Quan hi hagi una nova parella, no precipitar la convivència. Esperar un temps per crear una nova família. No forçar els fills a acceptar i a voler, d’entrada, a les noves parelles dels pares.
• Donar temps per a permetre una elaboració tranquil·la de la situació abans d’incloure una nova parella en la convivència.
• Mantenir la relació que es tenia amb els avis com abans del divorci, intentar no perdre amics, ni les activitats esportives o d’oci.
• Mantenir en ambdues cases els hàbits adquirits de son, alimentació i educació.
• Mostrar alguns aspectes positius del divorci. Més tranquil·litat, menys focus de tensió, noves maneres de relació, nous vincles afectius.

Els pares…

• Es pot aprofitar la separació per a intentar ser, si s’escau, millors pares, i també per a creixement personal.
• Cuidar la pròpia vida afectiva, retornar la seguretat i re-orientar les vinculacions emocionals. Demanar suport i companyia a familiars i amics.
• Consultar a un especialista en cas de dubte o aparició de símptomes en els nens, com per exemple tristor, alteracions del son, canvis d’humor sobtats, inquietud i dispersió, baix rendiment escolar, etc.